FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allunyar (una cosa, especialment un humor o un mal), d'una banda fent-la anar a una altra banda. Fer allunyar (l'enemic) del lloc de l'operació principal obligant-lo a defensar-se en un altre lloc. Distreure o entretenir agradablement, recreant. Aquest espectacle divertirà molt la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ànsia a fer una cosa ràpidament. Tenia pressa a acabar la feina. Ara tenen pressa per aconseguir les llicències. Dona-li pressa, que ha d'anar a l'aeroport. Noi, porto pressa: no em puc entretenir. Cuita: dona't pressa! de pressa Ràpidament. Ves de pressa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fermat els gossos: no tinguis por que t'envesteixin. no saber on s'ha de fermar l'ase No saber què s'ha de fer. no saber on s'ha de fermar l'ase Estar desvagat sense poder-se entretenir. Confirmar 1. Establir amb seguretat i força legal (un tracte, un conveni, etc.). Fermar les treves [...]
Els verbs derivats de -tenir presenten dues formes en la segona persona del singular de l'imperatiu: contén o contingues (de contenir), entretén o entretingues (de entretenir), mantén o mantingues (de mantenir), etc.
En els parlars valencians la segona persona del singular de l'imperatiu també [...]
v tr 1 fer una broma (o bromes) [a algú]. 2 [burlarse] burlar-se pron, riure's pron, rifar-se pron. Embromar a alguien, burlar-se d'algú. 3 amer [fastidiar] fastiguejar, enfastidir, fer la guitza. 4 amer entretenir, fer perdre el temps. [...]